Showing posts with label Loyalty. Show all posts
Showing posts with label Loyalty. Show all posts

March 20, 2026

Alenada pre-vernal

Hi ha determinacions que hom no se les autoexplica; tan sols les alena fins al fons, gosat, quasi insolent amb l'esperit abjecte, el danyós, dit ignasianament.

La vesprada anterior, aquell vast i noble habitatge, pausat finestral al cel durant prou anys, l'havia deixat tancat amb un ordinari gir de clau. Sense drama, sense èpica. Només una mena de certesa densa, com si les parets haguessin entès abans que jo que allò era el final degut.

I amollaves aquelles claus als nois que s'ocuparien de tota la mudança, com a mi m'agrada; com si fos un bookcrossing en un discret banc d'un parc urbà sense nom, o damunt del gastat marbre de la taula d'un modest cafè, convidant un invisible futur prenedor d'aquell clauer a seguir ell el camí d'aquell espai, amb una tendresa similar, si pogués ser.

I conduïa cap a migjorn amb un ser-hi gairebé meu, en un trajecte que no era ni tan sols geogràfic, en què cada quilòmetre de quitrà semblava suprimir una impròpia capa d'indiferència. Entre absència de velocitat i promptitud, d'expectatives, de mirades d'altri, d'una certa idea de passat que ja no em pertanyia del tot. Aquella diòcesi remarcable, llunyana, que no crida ningú amb zel ni enardiment, que rep amb una sobrietat atàvica, com revelant que allà no hi ha promeses; tal vegada hi ha el gran riu, o camins de marges aspres i drets, i prou.

I l'endemà, obria els ulls sense relat, sense programa; només alguna cosa semblant a l'exactitud, callada, profunda, quasi física. Hi ha matins així, que no inauguren res, i tanmateix ho principien i enceten tot. Aquell primer despertar, que no era el final de cap vida, sinó l'inici de no fugir mai més d'ella.

I en un espai encara tan nu, tan desconeixedor del que havia deixat marxar o del que un dia prendria forma, hi surava una veritat furgadora però neta, que em suggeria que el buit era també una forma de lleialtat, de fidelitat a un pressentiment, a una veu baixa que no emparaula ni ofrena res per endavant, i que no entabana ni es desencisa quan a les noces de la virtut tot just hi han servit el primer vi.

Dos anys després no m'importa on aquell simple i honest gest em duia, sinó si sóc capaç de reconèixer encara aquell silenci deliberat, aquella infinita percepció, aquell sentiment net i balmat, com a única llar.

XM, winter's edge, 2026.



November 26, 2023

Words from the Wilderness (5)

Aquesta regalada visió sobre tot això en curs. Llegit. Gràcies de nou, JFiM, i una pregària més per a tu.

—"La resposta rau en la nostra volonterosa acceptació de les circumstàncies no desitjades i desafortunades encara que ens aferrem a una esperança radiant; la nostra acceptació del desencís finit encara que ens aferrem a una esperança infinita."

—"És honradament que us heu d'acarar amb els vostres somnis esmicolats."

—"Col·loqueu el vostre fracàs a primera línia del vostre esperit i mireu-lo cara a cara."

—"Aquesta no és l'acceptació llòbrega i amargada del fatalista."

September 24, 2023

Words from the Wilderness (3)

Tal vegada de res no és efemèride, mes, avui fa tres anys, vinc de reservar l’apartament nou, bocí de vila antiga. Vindré a compartir amb tu, a retrobar inèdites i encalmades mirades vers l'infinit. Vindré a donar-te benèvolament mes incansables mans. Pren-les, estimada —pensaré—, són teves; tot és teu, enllà ara ja de cruïlles esverades en ciutats de cors endurits.

Tu ets el núvol, l’horitzó, la ploma, el llapis, els pinzells, les espàtules, els pigments, la tinta, les ungles, els dits, les pàgines en blanc, la fusta virginal d'una successió d'expressions on s'emmiralla i refulgeix, doncs, el recompromès propòsit de ma vida.

Cap silenci no preval sobre una tendra mar
        de llums tramuntanals.

Nostrat oceà
de mots i de paraula. 

Versos escrits pocs dies després, en retornar d'un fugaç i senzill viatge plegats. Nosaltres. El blau. El rínxol d'uns savis cabells voleiant damunt del Montgrí. L'eternitat d'un adorat somriure a l'altre extrem d'una digna taula que algú ens ha parat per sopar. El perfum d'un somni càlid i lleial que abandona la mandra sobre uns llençols encara electrificats.

Ja cessava d'assajar aquestes modestes notes en present, lletres i llibretes d'un diumenge tardoral, quan davallant del cim s'ha girat un aire franc i nu, a través del qual potser un minut més tard mos llavis han besat i acaronat secretament tes parpelles de papallona, adés cluques, ara descloses. Sempre amades.

XM, Sant Llorenç del Munt, 24 de setembre de 2023.





August 30, 2023

Words from the Wilderness (2)

Sense un branc on posar-se
Enmig d'un camp
Canta un ocell.

Matsuo Kinsaku Bashō
Ueno, 1644 - Osaka, 1694.

Translated with love.
Verses for you.